22 de jul. 2009

t o r n a



Els ametllers coneixen el teu dubte,
la lluna insisteix
en la seva demora diària,
i ara et fa el llit,
i ara et vol punxar.


El mar sovint s'enfada,
no oblida.
Els fars cada nit et cerquen
i fracassen.

Calma,
espai.
soletat autèntica i devastadora.

Els altres ara ni venen ni van,
no hi són.

El sol, tímid, xiuxiueja un altres estiu
temps i espai idoinis
per broncejar les caricatures
dels nostres destins.
Destins que aquí són fàcils.

Torna.

(hivern'05)

18 de jul. 2009

m o t s


foto by Paul Roylance

la fragilitat de la rajola

on ara distem el passat
és tant digne com el pes
dels teus dubtes
i la
solitud que reclames.

la nuesa de la meva por
té pell de vellut i ulls

de marbre gris perlat.


la buidor dels mots
té tons repetitius i aguts
que fan niu i caliu
entre tanta confusió.

i tot es gronxa
i tot fa nosa.

l'eterna espera de la gota,
i tot ets tu
i res soc jo.

13 de jul. 2009

1 de jul. 2009

si encara hi ets


si encara hi ets

i ja t'enyor,
si el bes és breu
i encara el sent,
si no te'n vas
i bufa es vent,
si el sol no es pon
i avui fa fred

20 de juny 2009

sweet flower!!



sweet baby, sweet power!!!

16 de juny 2009

p a r t i d a




En medio de una partida
sin contrincante más que uno mismo,
encuentro jaque en quedarme
y tablas con la partida.

Partida hacia la isla,
cambiando reinas por puestas,
gentes por higos
y evidencias por mentiras.

Dormir entre la duda y la luna,
bañarse con sirenas y penas,
afrontar horizontes y culpas,
disfrutar de la vida y la muerte.

Como dijo el “cantante àvido
de nuevas pieles” no es la luz
lo que importa en verdad,
son los doce segundos de oscuridad.


(estiu 2007)

14 de juny 2009

calors



Em somergiré uns segons
a l'aigua de fars nocturns
per llevar-me la calor i el desig,
i amb la fresca carícia facial
recoradaré besades i calfreds.

després d'eixut de camí
al llit miraré el teu cel particular
i un somrís es farà complice
dels teus estels.

llavors esper descansar.
Bona nit.

i la testa



i la testa que no para
entre la il·lusió i la por

10 de juny 2009

suors



aquesta nit he suat 2Kg
de llàgrimes d'un amor
que se m'escapí,
però que en el món dels somnis
encara em pesa l'ànima.

I en el moment d'escalfred
tot el cos ha sanglotat,
i com per art de tu,
la tinta ha fet paraules
que són imatges que
són moment.

Alleujada ja la fera
ha fet música de les noses

i ha descansat fins
que l'aurora ha dit adéu.

Llavors la carn ja era fum,
els retrets belles melodies

i el maligne brisa del nen
que el vent s'endú.


febrer’07

9 de juny 2009

transoceànica ella



Me regalaste tus somníferos,

me diste tu oráculo sintético,
extraño método
de ahogar la sed, aquí,
lejos de tu lágrima.

Y uno no recuerda
hasta que punto
nació para eso,
ni todo el amor
al que puede tener
acceso.

Nada parece pasar página
a este anhelo,
todo menos lánguido.
¿Cual es la lógica de que se
abra para mí
tu boca tan magnífica?

Dame calma y dame vértigo,
ven a llenar mis pocas horas lúcidas,
extraño método
de ahogar la sed, aquí,
lejos de tu lágrima.

by J. Drexler (Transoceánica - 12 segundos de oscuridad)

5 de juny 2009

còccis




...i volia estar amb jo
i tot això amb un esforç inhumà...

(esper que t'alegri un poc)

1 de juny 2009

frisança



per beure'ns tota una nit

fins a l'últim somrís,
per saltar plegats la tanca
del pati on no es pot jugar.

per trobar coherent un caliu,
i dolça la frisança posterior.
per patir junts el silenci
abans del primer bes,
per desitjar el desig
i no evitar voler-ne més.

per la fragilitat i la dolçor,
per l'ull viu i el to amorós,
per mi i tant de bo, per tu
espero tornar a repetir.

13 de maig 2009

fent la carta...



fent la carta de vins

que serà un punt
de llibres que rellegim
per tornar a ser
una mostra, un botó :

A l'inrevés

Ho diré a l'inrevés. Diré la pluja
frenètica d'agost, els peus d'un noi
caragolats al fil del trampolí,
l'agut salt del llebrer que fa l'aroma
dels lilàs a l'abril, la paciència
de l'aranya que escriu la seva fam,
el cos amb quatre cames i dos caps
en un solar gris de crepuscle, el peix
llisquent com un arquet de viloí,
el blau i l'or de les nenes en bici,
la set dramàtica del gos, el tall
dels fars del camió en la matinada
pútrida del mercat, els braços fins.
Diré el que em fuig. No diré res de mi.

Gabriel Ferrater, Les dones i els dies

18 d’abr. 2009

2 d’abr. 2009

cartell nou


junts de nou per primer cop,
altre cop reobrim
tot el pintat i rascat
i som-hi que no ha estat res...

17 de març 2009

8736




hores, tantes hores

ens han dut al dia abans

de tot i el que vindrà.


felicitats!

8736 hores, tantes hores?
gracis

16 de març 2009

13 de març 2009

s i l e n c i


perquè tot i el silenci,
et penso el bes

7 de març 2009

dónde?




(porque a veces, demasiadas, el viaje nos lleva inevitable a "dónde")



donde


dónde se esconden
las noches que me exigiste,

los sueños que me robaste,
las ilusiones que me prestaste...
dónde?

las estrellas que nos taparon,
el viento que nos sedujo,
las nubes que nos tragamos,
el mar que nos creímos
y los faros que nos buscaron…
dónde?

trueque de dudas,
laberintos, cuchillos y muros
que me sangran la esperanza
de volver a nacer contigo.

(hivern’06)

2 de març 2009

fa dies

de fet, potser fa mesos, que no es veu Es Vedrà...


21 de febr. 2009

el temps dirà














i el temps dirà

el que les fulles vulguin,

el que els ulls ens plorin
el que l'espai no pugui.

i el temps ens regalarà
anhels perduts d'abans,
de sempre i de mai,
entre nosaltres només tu.

i el temps dirà
el que els fars no trobin,
el que el dubte estrenyi,
el que llavis callin.

sens dubte el temps dirà.

18 de febr. 2009

9 de febr. 2009

el viaje del pescador


gran barca la que me conduce,
sin yo saberlo,
a ese interno tan anhelado
por el pescador de tierra

y con barca hasta la otra isla,
allí autobús y avión
y mucha luna llena.
y luego más bus, metro y andar,
y mucha luna llena,
como la ciudad de mi pasado
donde hoy llego y duermo

espera mi voz tu corazón
cerca de ese bar
que guardó nuestros silencios
una tarde de mucho viento.

1 de febr. 2009

condiciones


y si es por tu ausencia
que vuelvo a respirar,
se perderá mi aliento
cuando estés aquí.

y si es por tus ojos
que he vuelto a ver,
se cegaran los miedos
siempre y cada vez.

y si eres tu,

yo no lo se,
y si no soy yo,
no podrás volver a amar.

28 de gen. 2009

sin duda (y dos)


sin luna,
sin duda,
sólo el reflejo
de la noche en que no merecimos
más que dormir lo compartido.

sin duda,
sin luna.

y sin luna duerme tu duda
que no mereces pero compartes,
con mi deseo y tu alma,
hasta que ella quiera,
la duda,
la luna.

15 de gen. 2009




encara una mica de rovell
entre la verdor del follatge m'oxida l'esperança de saber-te estimar...

9 de gen. 2009

the end


tot el bò tard o d'hora s'acaba. Les series que et marquen una època de la teva vida també. Genial tots, director, guionistes i actors. Aquest petit homenatge per a tots ells i per aquest petit univers que han creat en mi i que sempre més m'acompanyarà. thank's to all Fischer Family!!!