4 de maig 2010
26 d’abr. 2010
21 d’abr. 2010
L I A M
Les vistes, com tot, depenen de cadascún de nosaltres variant el focus creix i és en la sinèrgia dels nostres dies on confluims tants devenirs, alguns floten, cauen, s'ofeguen o es borren. D'altres s'alegren, s'enriuen i es toquen. S'estimen. I és per tot això que et vull dir, infant meravellós, que quan sis mil llunes ens duguin altre volta a aquí podré dir-te perquè ho entenguis que jo de gran vull ser com tu.
8 de gen. 2010
m o t s 2.0
la fragilitat de la rajola
on ara distem el passat
és tant digne com el pes
dels teus dubtes
i la solitud que reclames.
la nuesa de la meva por
té pell de vellut i ulls
de marbre gris perlat.
la buidor dels mots
té tons repetitius i aguts
que fan niu i caliu
entre tanta confusió.
la gravetat de la balança
on ara jutgem el que vindrà
és tan forta com l'olor
dels teus colors
i l'alegria que demanes
la nuesa de la teva por
té ull de vellut i pell
de vidre blanc trencat
i tot es gronxa
i tot fa nosa.
l'eterna espera de la gota,
i tot ets tu
i res soc jo.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
