la fragilitat de la rajola
on ara distem el passat
és tant digne com el pes
dels teus dubtes
i la solitud que reclames.
la nuesa de la meva por
té pell de vellut i ulls
de marbre gris perlat.
la buidor dels mots
té tons repetitius i aguts
que fan niu i caliu
entre tanta confusió.
la gravetat de la balança
on ara jutgem el que vindrà
és tan forta com l'olor
dels teus colors
i l'alegria que demanes
la nuesa de la teva por
té ull de vellut i pell
de vidre blanc trencat
i tot es gronxa
i tot fa nosa.
l'eterna espera de la gota,
i tot ets tu
i res soc jo.
