1 de maig 2011

D A Y D R E A M E R

http://youtu.be/Vb3a7-S3ixc

15 de gen. 2011

a n g o i x a

Escric la retòrica imperfecte
dels somnis incomplerts,
d'escoltar-me massa els retrets
em camina flonja l'esperança,
i és un no parar,
amunt i avall,
estira i arronsa,
ara bé i ara malament.
Termes gens precisos
per descriure la inmensitat del lament.

Lament de la ment
que camina amb sabatilles de puntetes
per l'estreta corda d'algun nou suspir.

La ment del lament,
del dement,
que s'embriaga inconscient com un nen
per cada nou i sorprenent encís.

Quin encís em dirà la veritat
i em farà restar en pau,
lluny de tot el que escric?