8 de gen. 2010
m o t s 2.0
la fragilitat de la rajola
on ara distem el passat
és tant digne com el pes
dels teus dubtes
i la solitud que reclames.
la nuesa de la meva por
té pell de vellut i ulls
de marbre gris perlat.
la buidor dels mots
té tons repetitius i aguts
que fan niu i caliu
entre tanta confusió.
la gravetat de la balança
on ara jutgem el que vindrà
és tan forta com l'olor
dels teus colors
i l'alegria que demanes
la nuesa de la teva por
té ull de vellut i pell
de vidre blanc trencat
i tot es gronxa
i tot fa nosa.
l'eterna espera de la gota,
i tot ets tu
i res soc jo.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
espero que aconsegueixis ser-ho tot
M'ha encantat :O
Illenca :)
tot ets tu, sí senyor! muà
els darrers 5 versets potser siguin els més senzills però si te sóc sincer, són els que més em captiven; per ells comento i ja de passada et saludo.
Fins la pròxima poeta ;)
Publica un comentari a l'entrada