8 de gen. 2010

m o t s 2.0



la fragilitat de la rajola

on ara distem el passat
és tant digne com el pes
dels teus dubtes
i la
solitud que reclames.

la nuesa de la meva por
té pell de vellut i ulls

de marbre gris perlat.


la buidor dels mots
té tons repetitius i aguts
que fan niu i caliu
entre tanta confusió.

la gravetat de la balança
on ara jutgem el que vindrà
és tan forta com l'olor
dels teus colors
i l'alegria que demanes

la nuesa de la teva por
té ull de vellut i pell
de vidre blanc trencat

i tot es gronxa
i tot fa nosa.

l'eterna espera de la gota,
i tot ets tu
i res soc jo.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

espero que aconsegueixis ser-ho tot

FORMENTERA ♥ AGUAMARINA ha dit...

M'ha encantat :O

Illenca :)

lileta-lila ha dit...

tot ets tu, sí senyor! muà

. ha dit...

els darrers 5 versets potser siguin els més senzills però si te sóc sincer, són els que més em captiven; per ells comento i ja de passada et saludo.

Fins la pròxima poeta ;)