17 de març 2009

8736




hores, tantes hores

ens han dut al dia abans

de tot i el que vindrà.


felicitats!

8736 hores, tantes hores?
gracis

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Quantes hores... nosé ben bé del que es tractarà però és tot un repte assolit!

A la península, uns que protesten demanant l'impossible, els altres fan callar els llibres a cops de porra, i de sobte apareixen uns tercers que s'encaputxen i monten merder, i el que és més deplorable és que és per gust. I ometem comentar el que fan els "Srs" polítics, rectors i altres responsables.

Ja veus, la situació no està per tirar cohets. Diuen que esteu quasi incomunicats, però veient les noticies, potser és millor estar incomunicat...
Sort que la primavera trompetera ya llegó!

Et preguntaràs a que vé aquesta Bíblia... doncs res, he entrat al blog de'n Miki i he intentat comentar, però no he pogut. Llavors he descobert el teu blog! Potser n'hauré de fer un.

He vist les fotos "noves" que heu penjat al maravellós flickr de Can Toni! Suposo que no deus tenir feisbuc, no? (ami em van enganyar perque me'l fes).

Et deixo ja, que em multaran per excés de paraules!

Una abraçadaaa pel Xevi, Roger, Blanca, Anna, etc, etc, etc... i per tu, clar!

Uriiiiiiiiiiiiiiiii

PD: I miss the ibiza herbal liquor!

pensamientos de bolsillo ha dit...

Sempre agrada posar-se a escriure i saber que abans teu n'han vingut un parell que els hi encanta el freerideee!

Isaac, el Jordi sap el què es fa. De tan en quan visito el seu blog i llegeixo els seus posts, m'agrada el què diu encara que de vegades hi discrepi en alguns aspectes. D'això es tracta, cadascú manté el seu punt de vista paral·lel (en la mesura en la que es pot) al discurs de la premsa, i el publica; li podríem dir... 'Democràcia bloggera', però segur que tard o dora hi trobaríem algún "però" que devaluaria el terme.

Sempre hi ha qui s'apunta a la festa per fer bulto i qui hi participa activament, qui ja hi era des del principi i sap quins són els seus motius, i qui no sap de què va la pel·lícula però en vol més i més i més... Però cal filtrar si es vol ser crític i buscar el problema d'arrel. Si hi ha una reacció de renúncia per part d'un sector universitari que renega de "Bolonya" cal escoltar-lo Isaac. Cal negociar, cal descobrir fins on van les promeses i fins on arriben els decrets, perquè al cap i a la fi aquests (els quatre que trobaràs camuflats entre la multitud en cada foto de diari) són els que coneixen tenen els motius, els que saben què diuen i perquè, els que coneixen la protesta i saben quin camí s'ha traçat sota el mediàtic eslogan "Bolonya NO".

Se n'ha anat de les mans. Parlo dels estudiants als que s'hi van sumar grups amb ganes exclusivament revels (els podràs veure a tot arreu) i dels antidisturbis, sumats al senyors rectors, Olmos i Sauras. Tot plegat ha estat massa gran. Aquí tan sols es parla del fet, de l'aconteixement, no del Pla, que al cap i a la fi és el tema que preocupa als implicats. És clar que la gent no sap de què va Bolonya, és clar que els estudiants s'han de dediciar a estudiar, però no oblidem que cal que ho facin en un sistema universitari en condicions, sense manipulacions de cap tipus i sense jugar amb el desconcert de les mesures imposades per una Conselleria d'Educació que somía en implantar el que faci falta per fer veure de la nit al dia que el nostre sistema universitari està a la altura de l'europeu.

No ens equivoquem, tot és possible però es mereix un temps i una introducció correcte, no imposada.

En fi, el tema dóna per massa. Ja ens encarregarem de debatir-ho quan ens veiem. Sigui com sigui, mai plou al gust de tothom. I debats com aquests haurien d'aparèixer sempre, al que no s'hauria d'arribar és a càrregues violentes com la de l'altra dia.

Salut i petons per tu i l'ex-xexu,

m.

Juanescu ha dit...

Querido Isaac. Como escribiste en el blog de David no me enteré de tu mensaje hasta que me lo comentaste en Can TOni. Hasta hoy no me he acordado de aquello y lo he mirado y pienso ¿Que necesitas? ¿Un árbol pixelado? No lo entiendo. Explicame mejor.
Para contactar conmigo, mi blog es seisycuatro.blogspot.com que ultimamente está muerto, pero lo voy a resucitar.
Un fuerte abrazo.
Escu