Els ametllers coneixen el teu dubte,
la lluna insisteix
en la seva demora diària,
i ara et fa el llit,
i ara et vol punxar.
El mar sovint s'enfada,
no oblida.
Els fars cada nit et cerquen
i fracassen.
Calma,
espai.
soletat autèntica i devastadora.
Els altres ara ni venen ni van,
no hi són.
El sol, tímid, xiuxiueja un altres estiu
temps i espai idoinis
per broncejar les caricatures
dels nostres destins.
Destins que aquí són fàcils.
Torna.
(hivern'05)
