1 de maig 2011
15 de gen. 2011
a n g o i x a
Escric la retòrica imperfecte
dels somnis incomplerts,
d'escoltar-me massa els retrets
em camina flonja l'esperança,
i és un no parar,
amunt i avall,
estira i arronsa,
ara bé i ara malament.
Termes gens precisos
per descriure la inmensitat del lament.
Lament de la ment
que camina amb sabatilles de puntetes
per l'estreta corda d'algun nou suspir.
La ment del lament,
del dement,
que s'embriaga inconscient com un nen
per cada nou i sorprenent encís.
Quin encís em dirà la veritat
i em farà restar en pau,
lluny de tot el que escric?
dels somnis incomplerts,
d'escoltar-me massa els retrets
em camina flonja l'esperança,
i és un no parar,
amunt i avall,
estira i arronsa,
ara bé i ara malament.
Termes gens precisos
per descriure la inmensitat del lament.
Lament de la ment
que camina amb sabatilles de puntetes
per l'estreta corda d'algun nou suspir.
La ment del lament,
del dement,
que s'embriaga inconscient com un nen
per cada nou i sorprenent encís.
Quin encís em dirà la veritat
i em farà restar en pau,
lluny de tot el que escric?
4 de maig 2010
26 d’abr. 2010
21 d’abr. 2010
L I A M
Les vistes, com tot, depenen de cadascún de nosaltres variant el focus creix i és en la sinèrgia dels nostres dies on confluims tants devenirs, alguns floten, cauen, s'ofeguen o es borren. D'altres s'alegren, s'enriuen i es toquen. S'estimen. I és per tot això que et vull dir, infant meravellós, que quan sis mil llunes ens duguin altre volta a aquí podré dir-te perquè ho entenguis que jo de gran vull ser com tu.
8 de gen. 2010
m o t s 2.0
la fragilitat de la rajola
on ara distem el passat
és tant digne com el pes
dels teus dubtes
i la solitud que reclames.
la nuesa de la meva por
té pell de vellut i ulls
de marbre gris perlat.
la buidor dels mots
té tons repetitius i aguts
que fan niu i caliu
entre tanta confusió.
la gravetat de la balança
on ara jutgem el que vindrà
és tan forta com l'olor
dels teus colors
i l'alegria que demanes
la nuesa de la teva por
té ull de vellut i pell
de vidre blanc trencat
i tot es gronxa
i tot fa nosa.
l'eterna espera de la gota,
i tot ets tu
i res soc jo.
5 de des. 2009
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
